A les ribes del riu Danubi, entre Sèrbia i Croàcia, es troba un petit tros de terra que fa gairebé una dècada és l’epicentre d’un projecte que pretén transformar-se en un nou país europeu. Liberland, fundat per Vit Jedlicka, un ciutadà de la República Txeca, va proclamar la seva independència el 2015 amb l’objectiu de crear un microestat basat en un model de govern minimalista i una fiscalitat baixa. Aquesta iniciativa no sols desafia l’ordre establert a la regió, sinó que també posa sobre la taula una nova proposta per a un model econòmic europeu que podria compartir sinergies amb Andorra, un país també petit però consolidat en l’escena internacional.

Des del PERIÒDIC hem parlat amb David Castillo, consultor estratègic andorrà i ambaixador de Liberland a Andorra i Espanya, per conèixer més sobre aquest projecte. Segons Castillo, la base legal de la creació d'aquest nou territori es fonamenta en el concepte de ‘terra nullius’, una terra sense sobirania ni propietat, deixada de banda per Sèrbia i Croàcia durant la desintegració de l’antiga Iugoslàvia. «Els dos països han declarat que aquesta terra no els pertany. I quan es va plantar una bandera i es va crear un govern, es van complir els requisits internacionals per a la creació d’un nou estat», comenta Castillo.

Des del seu naixement, Liberland ha estat una mena de ‘David contra Goliat’ geopolític. Croàcia ha desplegat dispositius de control per evitar que els ciutadans s’instal·lin a la zona, fins i tot destruint les primeres construccions. Però, malgrat la pressió, Jedlicka i el seu equip continuen treballant per aconseguir el reconeixement internacional, confiant en el fet que una sentència judicial, finalment, determini que el territori és «terra de ningú» i, per tant, Liberland pot prendre’n possessió sense oposició.

Mapa geogràfic actual del territori independent de Liberland.

Un microestat en busca de sinergies amb Andorra

Un dels punts clau que ens comenta Castillo és la possibilitat de crear vincles amb Andorra. «Liberland, com a microestat, comparteix moltes característiques amb Andorra, i crec que podríem establir relacions comercials, diplomàtiques i econòmiques», assegura. En un context europeu on els microestats han demostrat ser flexibles i eficients en les seves polítiques, és fàcil veure com aquests dos territoris, tot i la seva diferència en termes de consolidació política, podrien compartir sinergies. Així, Andorra, amb la seva política fiscal favorable, podria trobar en Liberland un «aliat natural en termes d’atracció d’inversió i intercanvis econòmics».

Aquesta connexió també podria tenir implicacions a nivell geopolític, com subratlla Castillo: «Si Liberland aconsegueix el reconeixement internacional, serà un altre microestat europeu que podria sumar força diplomàtica en les relacions amb els grans països», tot indicant que això no té per què arribar a perjudicar Andorra, sinó que «podria afavorir la relació entre tots els microestats d’Europa.»

El difícil camí del reconeixement internacional

Malgrat la seva proposta innovadora, aquest nou territori s’enfronta a múltiples reptes diplomàtics i polítics. Els esforços per establir relacions diplomàtiques amb països com Croàcia i Sèrbia han estat difícils, però no impossibles. De fet, des de Liberland han començat converses amb altres estats i amb la xarxa d’ambaixadors per establir una presència en l’àmbit internacional. «Tot i les dificultats, estem convençuts que Liberland acabarà sent reconegut com un estat independent», afirma Castillo.

Un dels majors reptes per a Liberland és el control del territori. Actualment, només hi ha un petit dispositiu de control fronterer que supervisa l’accés a la zona, amb l’autorització de les autoritats croates. «Un cop tinguem el control efectiu, podrem començar a implementar polítiques de seguretat adaptades a les necessitats de la ciutadania», explica l’economista.

Foto de ‘família’ de Vit Jedlicka amb alguns dels seus votants.

A nivell de govern, s'aposta per un model radicalment diferent. Amb una fiscalitat baixa i un enfocament mínim en la regulació, el seu objectiu és crear un entorn on la llibertat individual i la innovació econòmica siguin els pilars fonamentals. «Liberland busca crear un ecosistema que fomenti la llibertat i l’emprenedoria, on els ciutadans tinguin la llibertat per prendre les seves pròpies decisions econòmiques sense l’ofec de les regulacions tradicionals», comenta Castillo. Aquest model minimalista podria ser atractiu no només per a empresaris de tot Europa, sinó també per a aquells que busquen una alternativa als sistemes econòmics més tradicionals.

Què depara el futur?

Amb la creació d'un microestat com Liberland, el projecte és encara jove, però no per això menys ambiciós. Tot i els obstacles diplomàtics i les dificultats per establir un control complet del territori, els seus responsables es mostren convençuts que, amb el temps i el suport internacional, aquest projecte podrà consolidar-se. I, per a un país com Andorra, el creixement i l'evolució de Liberland podrien oferir noves oportunitats de cooperació. A mesura que el projecte guanyi força, serà interessant veure com es desenvolupa aquest tipus de relació entre microestats i quin impacte tindrà sobre la política i l'economia de la regió.